Dos anys va durar la meva aventura tarragonina amb una gran dificultat, de principi, perquè el director d’Antena 3 Ràdio Tarragona- Reus és un gadità que em contracta per dirigir, produir i presentar el ‘Viva la gente’, el magazine radiofònic diari locutat íntegrament en castellà. I de ser el català la meva llengua laboral, social, natural i qüotidiana he de canviar ben bé el xip i, a tot moment, aturar-me a pensar per tal d’argumentar ‘y hablar con corrección el castellano frente a las ondas durante ciento veinte minutos cada día’. No em va resultar tan senzill com sembla i, fins que m’hi vaig acostumar, havia d’anar a tot hora fent apunts breus i anotant paraules per evitar que em marxés l’idioma!!! Però quina meravella, per primer cop, tinc ‘control’: un company al capdavant de la taula de so i de les maquinàries vàries que és l’encarregat d’establir les connexions, d’obrir i tancar els micròfons, d’activar la publicitat, les sintonies, els jingles i la resta de floritures radiofòniques… genial, ja em puc concentrar nomès a parlar com cal i sense accent tot copsant i reflectint el dia a dia de l’actualitat i l’anar i venir dels tarragonins!!! El divendres abans d’estrenar-me entro en directe a explicar el nou concurs sobre cinema que encetarem dilluns, el ‘Van de película’, amb la complicitat dels ja pràcticament extingits videoclubs; presento ‘Los 33 de Antena 3’ i rere el cap de setmana, el 9 de novembre del 92, feta ja, més o menys, amb la freqüència de la zona em disposo a conduir dos hores pures i dures de ràdio diàries farcides d’entrevistes, reportatges, espais i notícies que més endavant derivaran en el que vam anomenar ‘Días de radio’. I d’aquelles dates, petites incursions en altres àmbits: ser la veu que anuncia les parades de tot el circuit d’autobusos urbans, preguntar-li a Cruyff en la final de la Copa Generalitat entre Barça i Espanyol disputada al camp del Tarragona, presentar la Gala Provincial de l’Esport, els Carnestoltes i altres iniciatives del teixit comercial de la ciutat. Oh, i entrevistar als meus idolatrats Héroes del silencio a l’hotel La Hacienda de Salou on desenes d’admiradores corren a darrera nostra fins que ens instal.len a Bunbury, Valdivia i a una servidora en un saló privat. Jo sóc la fan fatal més fan de totes però dissimulo total amb un posat d’objectivitat professional i distància i no goso més que evidenciar, a cop de ventall, la sufocant calor que fa aquella tarda d’estiu davant un Enrique en la pitjor època i major actitut rock’n roll. També assisteixo amb col·legues al ‘Polèmic’ de TV3 o al set on s’enregistra la comèdia més top del moment: les meravelloses i divertidíssimes ‘Teresina S.A.’!!! Antena 3 va fent fins que arriba amb garra la Ser que es fa amb els comandaments d’aquest grup d’emissores. Hi ha canvi de caps i de programes: ara sóc al capdavant del ‘Club de la radio’ i ‘El balcó’. Posem en marxa nous divertiments veritablement exitosos entre l’audiència com el ‘Joc de la Oca’, amb molts i disputats premis, ó el ‘Qui és qui’ que em permet tenir xerrades disteses i misterioses amb la gent popular del moment: Pepe Rubianes, Carmen Sevilla, Màgic Andreu, Julià Peiró, Barragán, Ángel Garó, Àlex Casanovas… I, coses de les empreses, de camí al 95 no es van renovant contractes dels antics treballadors així que van vencent i també arriba el meu torn! I Tarragona sembla que se’m vol quedar però jo me’n vull tornar cap a Ponent; la terra tira, aaiixx!. Segre ràdio, Onda Cero, Ràdio Lleida-Cadena Ser són converses que s’enceten i que, una a una i una darrera l’altra, s’aniran desplegant amb el temps.