El darrer taller que he preparat i impartit ha evidenciat com una de les competències que avui en dia més es valoren és la comunicació i com la veu és un valor en alça.
Cada dia són més nombrosos els audiollibres, els aparells com l’Alexa o la Siri, les xarxes socials tipus Clubbhouse o els podcast que tenen l’emissió de veu com a epicentre del seu interès, atractiu i funcionalitat.
Per comunicar bé cal parlar bé i per parlar bé cal començar per fer una respiració correcta, com la que fan de manera natural els nadons o com la que tenen interioritzada els actors o actrius de teatre o els professionals que treballem amb la veu.
Cal que aprofitem tots els ressonadors que hi han a la part superior del nostre cos i al nostre rostre perquè són els altaveus que amplifiquen la nostra potència i volum.
És importantíssim aconseguir que tots els òrgans i músculs que intervenen en la producció de la veu siguin mòbils, estiguin laxes, flexibles, suaus i tous: els llavis, la llengua, la mandíbula…, que funcionin tots a una per aconseguir el millor resultat.
I hem d’obrir ben bé la boca per a tenir una dicció àmplia i oberta i que les paraules i el missatge es projecti amb claredat i s’escolti i s’entengui a la perfecció.
I hem de fer ús de l’entonació, de la prosòdia, del rapport i de l’escolta activa, amb els cinc sentits. Hem de tenir un ritme àgil i un to actiu, viu, divers; ara enunciar, ara preguntar, ara exclamar… Evitar la monotonia en la parla i adaptar el nostre llenguatge i naturalitat al tipus de públic i d’auditori al que ens enfrontem.
La nostra gestualitat acompanya el discurs, reforça les idees, remarca aquells mots que volem destacar, ens permet posar èmfasi en allò important.
No podem oblidar la postura, ferma i elevada, amb coll i espatlles relaxats, perquè la veu s’expandeixi amb comoditat i llibertat.
Ja només queda buscar un punt entre la naturalitat i la formalitat i haver preparat, assajat i controlat el temps de la nostra exposició oral. I ser clars i concisos perquè no cal parlar molt ni massa, cal dir el que s’ha de dir i tenir la certesa que el missatge és rebut i entès, ni més ni menys.
I si algun d’aquests punts falla: practicar, practicar, practicar llegint en alt. I somrieu que, malgrat aquests temps difícils, el somriure dona color a la nostra veu!!
