És molt important fer una feina prèvia per documentar-se mínimament de cara a saber quin és el tema que ens ocupa, en quin espai, a priori, enregistrarem les imatges i les declaracions (recursos i totals) i amb quines persones (fonts) parlarem per tal de recollir tots els arguments que seran la base del fet noticiable.
Ja en aquest moment podem començar a fer un primer disseny mental amb tot allò que suposem tindrem a l’abast, sense oblidar mai que sempre hem d’estar pendents i preparats pels beneits imprevistos. Cal tenir ulls i orelles en tot moment alerta perquè tot pot canviar en un segon i un tema ens pot portar a un altre de millor importància i major repercussió o actualitat.
Cal no oblidar-se de cap dels aparells que ens fan falta: càmera i targeta de memòria ( avui potser ja telèfon mòbil), micròfon i peu, auriculars, cables, llibreta i bolígraf (avui tauleta o ordinador).
Quan som al lloc comencem a enregistrar tanta varietat i tipus d’enquadraments i des de tants angles com puguem, fet que ens ajudarà a que el discurs visual sigui més rítmic i atractiu.
Cal disposar d’una mica de tot: la seqüència sencera (de principi a fi si es tracta d’una acció o moviment) i diversitat de fotogrames: generals, de paisatge o situació, curts, tancats, oberts, mitjos, detalls, cares, de front i d’esquena, zenitals, amb tir de càmera des de la dreta, l’esquerra, panoràmiques (sempre suaus i no excessivament llargues i que vagin d’un lloc d’inici fins a un punt final amb cert sentit explicatiu).
Serà millor gravar més que menys, que ens sobrin imatges que no pas que en faltin perquè entre totes elles, a més, podrem escollir les que són més il·lustratives, coherents i adients i descartar les que no aporten res ni pel que fa al contingut ni a l’estètica. Podrem, d’aquesta manera, combinar-les amb la lògica que ens permeti desenvolupar el discurs que haguem decidit establir.
Atenció als contrallums i a la temperatura i color de la imatge que ens poden fer del tot inservible la feina feta. Per això cal tenir en compte si és necessari fer balanç de blancs ( en un interior), ajustar l’enfocament, adaptar el filtre…
L’àudio ambient ha d’estar actiu perquè el so també informa i el necessitem per acompanyar la imatge, independentment de si ha de quedar o no en un segon pla. Els auriculars ens faran constatar que l’entrada també és correcta quan estem fent entrevistes amb els protagonistes; un àudio que, en aquest cas com en el de la veu en off, anirà en primer terme i s’ha d’escoltar amb total i absoluta nitidesa.
Cal buscar i escollir un bon fons perquè quedi al darrera de la gent que estem gravant mentre ens expliquen i fer un enquadrament que respecti l’espai precís que queda entre el bust i el límit superior de la imatge, l’anomenat ‘aire’. La persona ha d’estar dirigida de manera més o menys frontal cap a la càmera, mai de perfil, i ha de parlar davant del micro.
Si prenem nota al moment del que ens estan dient els testimonis i anem assenyalant les parts del missatge que ens semblen més rellevants aconseguirem la primera claredat per tal d’estructurar la notícia: la tria dels arguments sobre els que la farem pivotar, la construcció del titular i els bocins de veus que reforçaran el relat.
Així aconseguirem tenir-ho tot plegat molt clar al nostre pensament i sobre el paper i evitarem, arribats a la redacció, el fet d’haver de tornar a escoltar i visionar tot el material. Guanyarem un temps preciós i ja només quedarà simplificar i equilibrar el contingut i totes les paraules amb que exposar-lo; posar-nos redactar, fer la locució, editar frame rere frame i exportar el vídeo arribant a temps per a fer entrar la peça en l’odre d’escaleta que li toca dins de l’informatiu.
