Començar a treballar a Lleida televisió va ser un regal d’aniversari. El 2 de juliol de 2002 rebo una trucada que m’ofereix fer-me càrrec de la corresponsalia d’Ona Catalana a través del grup Segre i la suplència d’una baixa maternal a la tele. No abandono el fet de matinar perquè soc la veu a Ponent dins la ronda informativa de primera hora de Josep Cuní. Pendent de l’actualitat, embasto peces tan per un mitjà com per l’altre tot recollint declaracions dels tertulians que venen a plató o buscant testimonis i paraules per les històries que servir a la resta d’informatius de migdia i vespre. I em retrobo amb vells amics i nous companys i m’acostumo a nous estris i eines més enllà dels micròfons i els àudios: càmeres, trípodes, ordinadors amb sistemes d’edició, interioritzar i descobrir les estratègies de la imatge… amb les estrenes d’aquest bagatge unit a tota l’experiència prèvia començo a gaudir cada dia més de construir els meus ‘puzles’ noticiables que són tot un aprenentatge de noves capacitats. De seguida el camí em porta a concentrar-me únicament en l’audiovisual on em sembla que faig un pas més en explicar la realitat de manera del tot completa: ‘una imagen vale más que mil palabras’. I malgrat la complexitat i el pes de necessitar molt més material que per fer ràdio, m’endinso en el món de la televisió local amb mil i una ganes: com a ENG faig notícies i la meva vida són els Plens de la Paeria i de la Diputació i l’anar i venir en temàtiques d’agricultura, d’economia, de sanitat, educació, fires, pressupostos i política des de tots els prismes. Ho combino amb programes setmanals i mensuals d’anàlisi de la tasca municipal a l”A peu de carrer’ o de cultura com ‘La Divina Comèdia’ i ‘La Nova Divina’. I al llarg dels anys passo per totes les etapes possibles: responsable dels Informatius del Cap de Setmana, presentadora de l’Informatiu Nit, editora ara de l’Informatiu Migdia ara del Vespre per acabar, i acabar, esdevenint definitivament la Coordinadora dels Serveis Informatius mentre la meva cap, també definitivament, desenvolupa altres tasques de responsabilitat a la Xarxa de televisions locals a Barcelona. Paral·lelament ocorren projectes magnífics que gaudeixo enormement i que són a la capçalera dels meus millors records professionals: ser la imatge del ‘Catarsi’, espai sobre creació i tendències impulsat per la productora Digitmedia del col·lega Carles Farré, per una banda, i de l’altra esdevenir l’amfitriona en la benvinguda i cloenda de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya des d’aquell 2007 de Cayetana Guillén Cuervo, Leonardo Sbaraglia, Ariadna Gil, David Trueba i Jorge Sanz fins aquest 2019 que ha estat complir 25 anys i tristament desaparèixer. El molt esforç i la feina queda reflectida en el pensament i els arxius, en uns casos, i en els bons resultats als successius EGMs, els estudis generals de mitjans que mesuren el nombre de lleidatans que confien en la gent i en les veus que els hem explicat, i els expliquen, el dia a dia de l’entorn més immediat, el què passa i com passa a les seves ciutats i pobles. A nivell personal tot el trajecte ha servit per adonar-me de la complexitat que hi ha en ser al capdavant d’un equip on es combinen diferents personalitats, particularitats, sensacions, opinions, expectatives… Als meus últims companys, Xavi, Núria, Marc, Marina, Carles, Rut, Joan, Marta, Marc…  gràaaacies!!! També ha suposat esfereir-me de la dificultat de ‘lidiar’ amb alguns que són a sobre però alhora tenir la certesa de, sempre, haver procurat fer amb compromís i honestedat, convenciment i lleialtat i una immensa vocació de servei. Tot plegat m’ha dut a revelar-se’m que una sap molt més del que, a priori, pensa que sap de la professió i de la vida i que malgrat gustos i disgustos, desil·lusions i alegries tanco un gran cicle vital de 18 anys pels que he caminat, molt a poc a poc, des del primer esglaó de l’escala fins a coronar-la per a després saltar!!!!