Impecable. Dominadora. Elegant. Amb professionalitat i solvència. Controlant el tempo. Estant a l’altura amb una hàbil barreja de locució en català i castellà. Desimbolta. Amb aquests adjectius i atributs han definit la meva tasca en la conducció de les cerimònies d’obertura i cloenda de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya que he presentat durant 12 anys. Són les amables paraules dels companys del Diari de la Mostra editat per distribuir conjuntament amb el Diari Segre durant la setmana del festival cinematogràfic.
Presentar la Mostra de cinema Llatinoamericà ha estat una de les activitats laborals més emocionats al ser jo molt curiosa de les històries que en explica el setè art i força mitòmana de directors, actors i actrius. Podeu imaginar el regal que va suposar entrar a formar part de la colla de la Mostra i gaudir de ser l’amfitriona a l’escenari, del Teatre Principal primer i de la impressionant Llotja després, on donar la benvinguda a Lleida als grans artistes, autors i altres membres de la indústria que ens han acompanyat de totes dues bandes de l’oceà. Gràcies Juan Ferrer!
Com a espectadora recordo encara la meravella de ser a tocar de grans noms com els de Federico Luppi, Jorge Perrugoría, Héctor Alterio, Darío Grandinetti, Pilar Bardem, Viggo Mortensen, Lluís Homar, Cecília Suárez o la recent guanyadora del Goya honorífic, Ángela Molina.
Ja com a presentadora, el fet de tenir oportunitat de coincidir amb aquells que sempre has vist darrere la pantalla: Eduardo Blanco, Leonardo Sbaraglia, José Coronado, Ariadna Gil, Vicky Peña, Mercè Sampietro, Charo López, Sancho Gracia (immortal ‘Curro Jiménez’), Agustí Villaronga, Àlex Brendemühl, Carlos Bardem, Emma Vilarasau, Lluís Miñarro…; gent que et fascina i als que has seguit la carrera com Antonio de la Torre, Nora Navas, Joel Joan, Ramon Térmens, l’artífex de meravelloses músiques com l’enorme Alberto Iglesias o Osvaldo Montes i un gran grapat d’intèrprets iberoamericans.
Ha estat, sobretot, una gran cita amb títols i personatges que ens han acostumat l’oïda a la cultura dels accents diversos: Mèxic, Xile, Uruguai, Colòmbia Equador, Veneçuela, Brasil, Argentina… Projectades al llarg dels anys a les pantalles de Ponent són cintes que ens han arrupit el cor, ens han arrencat llàgrimes de plaer, ens han obert els ulls, ens han fet viatjar a realitat diverses i volar a vides alienes, detestar o desitjar.
Sense mencionar als centenars de membres que han format part dels diferents jurats, als creadors dels cartells, de les exposicions i a les activitats paral·leles, la Mostra ens ha apropat a figures memorables com Luis Buñuel, Adolfo Aristarain, Fernando Fernán Gómez, per citar-ne només alguns!
Rere repartir premis i elogis al llarg i ample dels continents la nostra ciutat i cadascun de nosaltres hem quedat orfes de la riquesa de treure el cap en primera persona i des de primera línia a un món divers i llunyà malgrat ser germà. I hem perdut l’oportunitat de seguir mostrant el nostre racó de casa a ambaixadors de mirades i sensibilitats diverses que d’altra manera no ens visitarien mai i que han marxat amb un record imborrable.
Ara, després de tot el temps i els esforços de 25 edicions sumem, de nou, milers de passos en distància.
