Tomb laboral de 180 graus al començar a treballar al carrer Acadèmia: de formar part d’un projecte nou i un planter de joves professionals a Mollerussa, aterro a Lleida amb una plantilla de companyes i companys amb anys d’antena a les esquenes i un ambient  diametralment diferent, comandat per un senyor mossèn. A les instal·lacions, al capdamunt del ‘Diari de Lleida’, dos estances són les que més recordo: un estudi de la freqüència modulada ínfim, molt i molt petit (on semblava que estàvem una mica castigats fent ràdio de cara a la paret) i una enooorme i magnífica discoteca amb milers i milers de vinils folrant les parets de la immensa sala. Ho poblaven les grans glòries de la radiodifusió lleidatana Mary Bometón, Cosme García, Ramon Morenilla, Pere Rovira, Joan Vilella ( no li havia demanat pocs ‘discos dedicados’ durant l’adolescència!!!). Amb mi anirà arribant saba nova generacionalment més propera amb els que seguir aprenent l’ofici i que seran veritables pilars: Jordi Morenilla, Xavier Freixes, Virtu Morón… ‘Ella es popular’, ‘Menjar i beure’ o ‘Lleida pas a pas’ són alguns dels capítols al capdavant d’aquests micròfons. Recordo la primera roda de premsa al restaurant Manelli on es presentava la ‘Setmana de la gastronomia italiana’ i els primers contactes, en aquell dinar, amb col·legues com l’Andrés Rodríguez o la Sílvia Solano amb els que hem compartint molts actes al llarg dels anys. I al 1992 i en aquestes ones faig la primera cobertura electoral a la seu d’Esquerra Republicana. Soc una dona de contrastos!! Des d’aquella data llunyana les he cobert totes fins a les locals de 2019; 27 anys de veure passar tot un ventall de regidores i regidors, uns pocs alcaldes i presidents de govern de tots colors. Entre política i magazines esdevinc la coordinadora de Cadena 100 i primera veu en estrenar-la al mes de maig. I d’aquí, viatges cap a Madrid on recollir i debatre directrius, definir llistes de programació, contacte amb les discogràfiques i un peu a la ‘modernitat’ que suposa aquest producte i l’altre en la ‘tradició’ radiofònica de la Cope on noms com Encarna Sánchez i Luis del Olmo són els primers espases. A l’octubre, li toca ser número 1 de la setmana a la música de Sinéad O’connor; és censurada per un senyor bisbe i no la podem punxar perquè ha esquinçat una foto del Papa de Roma, Juan Pablo II. Desprès de quatre anys de feina és hora d’encetar una nova etapa; jo soc més d’Iñaki Gabilondo.