El Joan ja m’ho havia dit. La coberta de la quadra antiga de la granja, ara museïtzada, la van construir el meu avi amb l’ajuda del meu pare adolescent. Els arquitectes han admirat la feina d’aquells paletes d’abans per una tècnica constructiva que ja no es troba. Ara que el Jordi no hi és, el comentari ens omple d’orgull; gràcies per introduir-lo avui dins la magnífica nova proposta que ens oferiu família Pifarré!!
Arriba la primavera i de nou ens obriu les portes per convidar-nos a descobrir la vostra història, orígens individuals que expliquen alhora el passat global i la tradició lleidatana. La vostra generositat permet resseguir a través de records particulars la grandesa de l’Horta; com s’hi ha treballat i s’hi viu, com evoluciona i s’hi gaudeix, la terra, el seu respir, la seva aigua, el seu fruit, el cereal, els animals, amb la imatge de la ciutat a l’horitzó i un munt de precioses estampes de la vida a pagès.
El recorregut pels espais íntims i feiners al camp ens mostra la quotidianitat dels que en són l’essència desplegant la riquesa, les anècdotes, el recull de vivències pròpies i de veïnatge amb un aparador d’experiències compartides i posades en comú com un regal per a tots nosaltres… La iniciativa es dibuixa en la cultura rural de proximitat, el valor social, la sostenibilitat, el respecte i l’amabilitat.
Sortim fascinats d’aquest relat, del seu com i el seu que, de les explicacions sobre la torre Farinetes, el camí de séquia major, l’hivernacle, d’interactuar amb les simpàtiques gallines i vedells o les impressionants vaques d’espectaculars espècies com la Black Angus o la suïssa Simmental. Hem après, hem respirat i experimentat natura que tanta falta ens fa per reconnectar-nos. Gràcies per l’entusiasme i el compromís, el vostre esforç fa que no perdem la memòria d’allò que tenim més autèntic: les nostres arrels.
