L’acrònim ENG respon a les sigles Electronic News Gathering i es refereix al reporter que cobreix notícies per als informatius de televisió. Van néixer als anys 70 quan Sony va comercialitzar un nou sistema de càmera compacta portàtil unida a un petit magnetoscopi que va simplificar el feixuc material que fins al moment feia falta per a fer una gravació en imatges amb qualitat professional. L’equip reduït i lleuger permetia una total autonomia, tan pel que fa al procés tècnic com al comunicatiu.

Som les dones i homes orquestra, fusió de l’operador de càmera i el periodista, que produïm, enregistrem, redactem, editem , posem veu i presentem, si cal, les notícies. L’ofici ens converteix en uns professionals complets que sabem una mica de moltes coses i tenim una capacitat de reacció i resolució ràpida i enèrgica. Fem el màxim amb el mínim, som els intermediaris entre la informació i l’audiència i els encarregats d’escriure amb imatges el relat de l’actualitat. Les nostres eines són la càmera i cada vegada més el telèfon mòbil, el trípode, focus, micròfon i peu, auriculars, bateries, ordinador-tableta o llibreta-bolígraf els que ja som de la ‘vella escola’.

En aquesta feina cada jornada pot ser, més o menys, una petita aventura tot i que el dia a dia pot acabar sent tremendament cíclic. Et posa en contacte amb moltes i diverses realitats, amb personatges de tot tipus i et permet aprendre de disciplines, sectors i temàtiques del tot variades. Un cop interioritzades les múltiples tasques de que es composa aquest ofici, es gaudeix molt perquè d’un mateix depèn tot allò que fa falta per bastir una peça audiovisual, cosa que suposa alhora una gran responsabilitat. T’obliga a desenvolupar una total capacitat d’observació i d’atenció perquè la notícia pot estar en qualsevol lloc i un bon titular pot sorgir en qualsevol moment.

L’ENG és un professional amb ‘concepte 360’ perquè necessita estar pendent del contingut, aconseguint trobar el moll de l’ós de cada tema, i també de la vessant visual decidint els fotogrames amb els que ‘escriurem’, més enllà de les paraules, cadascun dels petits relats de l’actualitat. Un cop determinat l’enfocament cal buscar com i de quina manera gravar les imatges que resultarn més il·lustratives i alhora atractives perquè cadascuna d’elles vagi de la mà, en total coherència, amb cada mot que redactarem.

La clau de l’eficiència és el fet d’aprendre a discriminar, d’una banda, entre els arguments per tal de sintetitzar els que són més rellevants i, de l’altra, aquells recursos que els reforcen; després caldrà ordenar-ho tot plegat en un discurs en forma de notícia que faci entenedora, útil i atractiva la informació. La primera composició mental que ens anem fent en el mateix lloc dels fets serà traslladada, a posteriori, a la sala d’edició on acabarem donant forma al puzle que ha de combinar les gravacions que hem fet, el text que hem redactat i la locució que li dona veu per a, finalment, convertir-se en el petit vídeo que serà emès per a servei a l’espectador. No hi ha major grandesa, com diu Manuel Campo Vidal, que treballar al servei dels altres amb entrega, professionalitat, rigor i sensibilitat.