El divendres abans d’estrenar-me entro en directe a explicar el nou concurs sobre cinema que encetarem dilluns, el ‘Van de película’, amb la complicitat dels ja pràcticament extingits videoclubs; presento ‘Los 33 de Antena 3’ i rere el cap de setmana, el 9 de novembre del 92, feta ja, més o menys, amb la freqüència de la zona em disposo a conduir dos hores pures i dures de ràdio diàries farcides d’entrevistes, reportatges, espais i notícies que més endavant derivaran en el que vam anomenar ‘Días de radio’.

La redacció és mínima d’entrada i es fan mans i mànigues per tenir al corrent als oïdors de la freqüència i acontentar l’exigència de cròniques que ens fan des de la cadena a Barcelona pels informatius de Catalunya. Les guàrdies de cap de setmana i el treball en festius són inherents al sector perquè l’actualitat mai descansa i quasi que tampoc ho fem els professionals del medi, sempre alerta!

Arribar a una redacció ferma, consolidada i professional m’ensenya moltes coses, també les intangibles que s’aprenen en el dia a dia, dels nostres companys, dels nostres caps, de tot el que podem fer millor i del que, per res del món, volem integrar, assumir o practicar.